PERÒ EL CENT EXIXTEIX

Però el cent existeix.

L’ infant
és fet de cent.

L’ infant té
cent llengües,
cent mans,
cent pensaments,
cent maneres de pensar,
de jugar i de parlar.
Cent, sempre cent
maneres d’ escoltar,
de sorprendre, d’ estimar.
Cent alegries
per cantar i comprendre,
cent maneres
de descobrir,
cent maneres
d’ inventar,
cent maneres
de somiar.

L’ infant té
cent llengües
( i encara cent, i cent, i cent)
però li'n roben noranta -nou.

L’ escola i la cultura
li separen el cap del cos.
Li diuen:
de pensar sense mans
de fer sense cap
d’ escoltar i de no parlar
de comprendre sense joia
d’ estimar i sorprendre’s
només per Pasqua i per Nadal.

Li diuen:
de descobrir el món que ja existeix
i de cent
li'n roben noranta - nou.

Li diuen
que el joc i la feina,
la realitat i la fantasia,
la ciència i la imaginació,
el cel i la terra,
la raó i els somnis,
són coses
que no van plegades.

Li diuen en definitiva
que el cent no existeix.

L’ infant diu:
Però el cent existeix.

Loris Malaguzzi