Pàgines

dijous, 22 de novembre de 2018

PERÒ EL CENT EXIXTEIX

Però el cent existeix.

L’ infant
és fet de cent.

L’ infant té
cent llengües,
cent mans,
cent pensaments,
cent maneres de pensar,
de jugar i de parlar.
Cent, sempre cent
maneres d’ escoltar,
de sorprendre, d’ estimar.
Cent alegries
per cantar i comprendre,
cent maneres
de descobrir,
cent maneres
d’ inventar,
cent maneres
de somiar.

L’ infant té
cent llengües
( i encara cent, i cent, i cent)
però li'n roben noranta -nou.

L’ escola i la cultura
li separen el cap del cos.

Li diuen:
de pensar sense mans
de fer sense cap
d’ escoltar i de no parlar
de comprendre sense joia
d’ estimar i sorprendre’s
només per Pasqua i per Nadal.

Li diuen:
de descobrir el món que ja existeix
i de cent
li'n roben noranta - nou.

Li diuen
que el joc i la feina,
la realitat i la fantasia,
la ciència i la imaginació,
el cel i la terra,
la raó i els somnis,
són coses
que no van plegades.

Li diuen en definitiva
que el cent no existeix.

L’ infant diu:
Però el cent existeix.


Loris Malaguzzi

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada